Primer eso
ODS I DRETS HUMANS. EDUCACIÓ
Aquest treball d'Ona Felguera reflexiona al voltant de com el Dret de l'educació i l'ODS 4 Educació de Qualitat, s'han vist vulnerats per la pandèmia causada per la COVID19.
ODS I DRETS HUMANS. FI DE LA POBRESA. TREBALL I CREIXEMENT.
Aquest treball d'Alfons Juan. Ell ha escrit com és la vida de Nala, una xiqueta, de Zimbaue de 12 anys. En un moment de la història arriba una ONG que ajuda a tenir més recursos en la zona. Un any més tard Nala conta com és ara la seua vida.
QUÈ DEU PASSAR ALLÀ DINS?
En una casa al camp vivia una parella “ideal”. Ella es deia Carla i ell es deia Arnau. Quan estaven amb la gent que els envoltava, estaven super bé. Però en el moment que estaven soles passaven coses molt estranyes. Ningú de la familia ni dels amics no ho notava, però jo sí; ara em presente.
Soc Valentina i tinc 14 anys. Sóc la seva veïna des de fa 5 dies. He parlat amb familiars i amb amics sobre el tema, però ningú no em fa cas. Només la germana de Carla, que es diu Alícia (però jo tampoc no puc dir molt, però bé...).
A la nit s'escolten sorolls com de colps, i jo i Ali intentem treure proves que és veritat. Un dia ens vam alçar i Carla va eixir de casa amb blaus i ferides; sempre posa alguna “excusa”.
-Bon dia, Carla; bon dia, Arnau. Ahir ala nit què passava? Se sentien sorolls de crits i de colps. - Vaig dir jo amablement.
-Doncs que vaig caure una altra vegada per les escales.- Va dir Carla.
-Doncs ves amb compte, que tots els dies et passa alguna cosa!-Vaig dir jo.
I Arnau va dir "ens n'hem de anar". I en eixe moment Carla em va fer un gest fora de l'habitual. Jo no ho entenia, perà estava segura que Ali sí. Ella i jo a l’hora del pati ens vam reunir per parlar d'aquest tema i li vaig explicar el gest que m'havia fet; ella diu que és com una alerta roja, que elles de menudes jugaven a un joc que es deia així. Dia rere dia em feia aquest gest i dia rere dia queia per les escales. Jo intentava parlar amb els seus pares, però ells no volien admetre aquesta situació.
Però Ali i jo sí que podem fer alguna cosa per intentar solucionar-ho. Cinc dies després Ali i jo vam cridar al 116 i des d'aquell moment Carla i Arnau ja no estaven junts. I ara, cinc mesos després d'esperar som al jutjat i hem guanyat!
Carla, Ali i jo ara vivim les tres a la mateixa casa i el que vull dir amb açò és que hem d'ajudar a les persones que sofreixen violència de gènere, Ara ja han passat dos anys i ara som en aquesta crisi del coronavirus i el que vull dir és que si al teu voltant hi ha una situació estranya de violència de gènere o alguna situació semblant, crida al 116. Gràcies!
ODS I DRETS HUMANS. ENTREVISTES
Aquest és el treball de Blanca Ridaura. Ella ha fet una entrevista xicoteta a familiars i amics perquè conten com ha sigut la seua experiència en el confinament. Els entrevistats són d'edats, situacions i treballs diferents, interessant per fer-se una idea de les diferents situacions viscudes.
ODS I DRETS HUMANS. EDUCACIÓ
Aquest treball Marc Rivera reflexiona al voltant de com el Dret de l'educació i l'ODS 4 Educació de Qualitat, s'han vist vulnerats per la pandèmia causada per la COVID19.
Hola Diari,
sóc Lucia com bé saps.
Avui en l'escola m'han encarregat un nou treball; aquest és de socials. Diu la mestra que fa ja uns anys va haver-hi una pandèmia mundial molt important. El cas és que per demà hem d'haver buscat un poc de quan passà, com afectà.... Un rotllo. Però ho he de fer. He buscat un poc per internet. Després et dic.
Ja estic ací!!! Escolta, que resulta que no és un rotllo com creia. Està prou interessant. T'explique un poc. Açò comença a finals de l'any 2019 ja fa un poc més de catorze anys, a la Xina. Quan aparegué un nou virus anomenat Covid-19. Al principi sols el tenien els animals. I et preguntaràs.. Com es contagia als humans. A veure, hi ha diferents teories. Uns diuen que els xinesos es van menjar una ratapenada i aquell animal tenia el virus; altres diuen que estaven experimentant en un laboratori com curar aquell virus i se'ls escapa... En fi, que al cap de poc ja hi havia molts contagiats; era com el grip en el seu moment.
Açò és el que he trobat, de moment. Tinc ganes que siga demà i veure què ens conta la mestra.
13-05.2034
Ja sóc ací altra vegada. Avui a classe ens han explicat el que et vaig dir ahir, però més detalladament. Ens ha dit que al principi Xina i Itàlia van ser les més afectades, però amb el pas del temps (a finals de febrer del 2020) el virus arribà a la nostra ciutat, València. Al cap de pocs dies (principis de març) entraren en quarantena, i no t'ho perdes, els pobres es quedaren sense falles!! Quina desgràcia! Jo no m'ho puc ni imaginar. Entraren en quarantena, i fins a finals d'abril o principis de maig no pogueren eixir. I quan els deixaren, tenien sols una hora al dia per eixir al carrer. Cada edat tenia el seu horari i a mesura que avançaven de fase, podien fer més coses. Bàsicament entraren en quarantena perquè com que no hi ha vacuna, perquè no apujaren el nombre de contagis i per tant el nombre de morts, hagueren d'aplicar eixa mesura. Açò és el que ens han explicat avui.
La mestra diu que aquest projecte l'enllaçarem amb els ODS, que és la temàtica escolar d'aquest any. Diu que en aquella situació va haver-hi alguns objectius que es van veure afectats i no tots per a mal.
Demà mateix començarem a aquests dos temes, ja et contaré.
14-5-2034
Ja he tornat de classe. Avui hem vist els ODS que es van veure afectats. Te'n dic uns quants: salut i benestar, educació de qualitat, acció pel clima... La mestra ens ha demanat que triàrem un d'aquests. Jo he triat salut i benestar, ja que em pareix un objectiu molt important en aquella situació, perquè la sanitat pública era un pilar imprescindible. I per desgràcia no tots tenien un nivell de vida ni de salut digne.
15-5-2034
Ja estic ací altra vegada. Avui no hem tingut socials, però m'he posat a investigar i he trobat un documental, on algunes de les persones que tingueren el virus o que visqueren la pandèmia, conten com visqueren la situació, si tenien suficients recursos i moltes coses més.
17-5-2034
Ahir no et vaig escriure. Se'm va passar!
Però, bé. Et recordes del documental que et vaig dir?
Li n'he parlat a la mestra i m'ha dit que era molt interessant i que el dilluns el veuríem.
9-5-2034
Ja hem vist el documental! Aquest m'ha fet reflexionat prou. Van estar vora dos mesos sense poder eixir de casa, per tant les classes les feien des de casa, i els pares (els que podien) teletreballaven. També han mencionat la importància que va tindre que tots anaren a una. Perquè encara que no ho pareguera de la individualitat afectaven la col·lectivitat. Una petita acció podia fer molt.
Jo en concret m'he fixat prou en dues xiques, dues xiques diferents. Una en aquells moments tenia uns catorze anys i el seu nom era Samanta; l'altra de 16 anys, es deia Laura. Una d'elles vivia en una casa gran i l'altra no es trobava en una situació molt bona econòmicament. Aquestes dues feren un diari per a quan passara tot açò poder recordar-ho tot, cada detall.
El cas és que han fet públics els seus diaris i és impressionant comparar aquelles vides i punts de vista tan diferents. De moment sols he tingut temps per fer-li una ullada per damunt. Quan tinga temps el miraré sencer.
21-5-2034
Ja m'he acabat el documental. I... Buahh. He llegit el diari de les xiques que et vaig dir. Es nota la diferència de vida que porten. Ara veuràs, et posaré un exemple d'un dia "normal" de la quarantena.
Diari Samanta:
Hola diari,
Avui no he fet res de nou. Com bé saps sols tenim un ordinador i hem de compartir-lo entre els meus germans i jo. A mi em toca al matí, ja que jo tinc classe de 9 a 12; no tinc bona connexió i se m'ha tallat dues vegades la trucada. En acabar les classes he ajudat la meua mare a fer el dinar, hem dinat i més tard hem jugat a un joc de taula. No he fet res nou, la veritat, però bé. El fet important és que tots estem bé de salut.
Diari Laura:
Holiii diarii,
Com estàs?
Avui he fet quasi el mateix que ahir. M'he despertat i he fet deures, després he baixat i he esmorzat tortitas. He continuat fent deures i quan he baixat el dinar ja era a taula. Per últim a la vesprada he vist una pel·lícula. El fet bo de tot açò és que la família està bé (o això crec).
Açò és el seu dia.
La mestra ens ha demanat que fem una reflexió de tot el que hem treballat i del que hem aprés fins ara, jo he escrit aquesta, què et sembla bé?
Crec que no t'adones de la importància de les coses fins que no les tens, en eixe moment comences a apreciar més. Pense que aquesta pandèmia els va fer més fort, més considerats. Encara que hi havia gent que no feia cas a les mides de precaució la majoria si, encara que costara. Intentaven eixir d'aquesta de la millor manera possible, encara que fóra estant dos mesos sense veure als familiars, amics. I ho aconseguirem, eixiran d'aquella situació.
IMATGES I PARAULES PER DEFENDRE ELS DRETS HUMANS I ELS ODS
Noelia Ferrer ha dissenyat una mena de cartells per parlar-nos dels ODS i dels drets humans, després d'investigar i de reflexionar.
El present text discuteix les diferents perspectives teòriques que expliquen la violència de gènere en la parella.
Vet aquí que una vegada hi havia, un home que es va casar amb una dona a la qual acabava de conéixer. Simplement volia casar-se perquè poguera rentar-li la roba fregar els plats fer el dinar; en resum, fer-li TOT.,
La dona feia tot el que li deia l'home, només perquè era el seu home i no volia divorciar-se. Fins ara no li havia fet res, només li donava faena i ja; però un dia la dona es negà a fer-li tot el treball. I PAM! Li va pegar una bufetada i li digué que si no feia el treball, li faria una cosa molt pitjor que pegar-li una galta. La dona evidentment va callar i va continuar fent-li el treball.
La dona li va explicar que els homes també havien de treballar, netejar i fregar, però ell no estava d'acord i li digué que estava molt equivocada amb això li digué...
-Les dones heu de fregar, netejar, fer el dinar i després anar a treballar per a poder tenir diners. I els homes podem fer el que vulguen perquè són més forts que les dones.
Un dia la dona cridà a la policia i va dir que el seu home la maltractava, La dona va plantar cara a l'home i li digué que no tornaria a ser la seua criada mai més. En eixe moment la policia es plantà justament quan l'home li anava a pegar.
L'home mai més no va fer una cosa pareguda a la que va fer a la seua ex dona.
En eixe moment aprengué el que era la igualtat de gènere.
ODS I DRETS HUMANS. COM APLICAR ELS ODS.
Adrià explica les solucions millors per fer que es puguen acomplir els ODS. Mesures que equilibren l'economia i la societat. Són mesures molt compomeses però al remat molt necessàries.
En acabar de dinar, el pare va anar a veure la caseta amb els fills i hi quan van arribar, el pare va intentar obrir la porta, però estava tancada i va dir que no s'aproparen a la casa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina