Quart d'eso

Com serà el món després que eixim a la nova normalitat? Què podem fer perquè una situació com aquesta no es torne a repetir? Què passa amb el present i el futur dels Drets Humans i els ODS? Ací podreu llegir i escoltar el resultat de les reflexions que els xics i les xiques de 4t han fet al llarg d'aquestes setmanes.

DRETS HUMANS I CONFINAMENT

Els drets a la llibertat de moviment, d'expressió, a la igualtat amb independència de qualsevol aspecte o factor, així com els ODS vinculats a l'eix de les persones i de la prosperitat s'han vist clarament confinants Vegem-ho en el vídeo d'Helena Cholvi.



helenacholvi_odsDDHH_COVID19_producte_4t from Escola Gavina on Vimeo.


DRETS HUMANS I AGENDA 2030: ATURATS I CONFINATS!

Carlos Fernández fa una repassada general de la situació que vivim al text que teniu tot seguit. I es planteja dues qüestions importants.

"Fa uns anys, l’Assemblea General de l’ONU es va reunir per debatre un pla de desenvolupament sostenible que es va anomenar agenda 2030. L’agenda 2030 consisteix en un pla d'acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d'informar sobre la pau universal i l'accés a la justícia.

L’agenda va plantejar 17 objectius, els quals s’haurien de complir en un termini  de 15 anys. En pactar este termini, tots els estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per a la seua implementació mitjançant aliances.

En la actualitat, s’han vist aturats tots, a causa de la crisi sanitària global. Si comencem a investigar com ha afectat aquesta crisi de la COVID19, no ha sigut tan greu en alguns aspectes; és a dir, si mirem la agenda 2030, podem observar que l’objectiu 13 acció pell clima no ha sigut molt afectat. Es podria dir que li ha vingut molt bé a planeta des del punt de vista ambiental, ja que la contaminació s’ha reduït un 63% i l’aire està més net.

Clar, però alguns altres objectius sí que han sigut molt afectats com els objectius 1,2,3,4.

L’objectiu 1 i 2 pense que han sigut els més afectats, j que amb aquesta crisi la gent no pot treballar ha hagut de ser acomiadada o s’ha vist afectada per un ERTO, cosa que ha causat problemes econòmics dins de les famílies.

Els objectius 3 i 4 no han sigut molt afectats, però sí que estan colpejats, ja que en l’apartat salut i benestar, tot i que la sanitat s’ha en peu i en cap moment no ha parat de funcionar, no hi havia mitjans suficients; pel que fa a l’ODS 4, educació de qualitat, aprendre en confinament és una mica complex, ja tot és digital. 

En conclusió, pocs ODS han avançats, però en definitiva l’agenda 2030 es mantindrà parada amb tot aquest caos.  Acabarem amb dues respostes a dues preguntes importants:

1.    Com pense que serà el món després de la pandèmia?

Pense que la gent eixirà al carrers a poc a poc, ja que tindrem el pensament que tornarà a ocórrer una altra vegada, que tot es pot repetir. Però després d’unes quantes setmanes crec que tot tornarà a la normalitat.

2.    Què faria jo perquè una situació com aquesta no es repetirà de nou?

Si d’ací a 3, 4 o 5 mesos no tenim cap cas de covid-19, primer de tot tancaria fronteres terrestres i aèries, ja que si una persona que estiga contagiada de fora hi ve, pot passar el virus a alguna persona d’ací, i tot podria començar de nou."

NO HI HA DRET A LES DESIGUALTATS! 

Mireia Garcia ha reflexionat com els ODS que parlen de la igualtat de gènere, del treball decent i de l'educació de qualitat, en relació amb els Dret Humà que diu que tots i totes mereixen un tracte respectuós, s'han vist menystinguts i vulnerats. Vegeu el vídeo!


 
mireiagarcia_odsDDHH_covid19_producte_4t from Escola Gavina on Vimeo.


SALUT I BENESTAR, I UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT

Josep Romeu, com ara llegireu, ha triat aquests drets i objectius de l'Agenda 2030 perquè són la base a partir de la qual construir societats justes i saludables, crítiques i creatives, entre d'altres coses.

"Pense que tots hem de tenir l’educació necessària per poder progressar, per a tindre nous reptes. En el meu cas, he tingut aquesta sort, però en gran part del països en desenvolupament, molts xiquets i xiquetes no han tingut la mateixa sort. Tots tenim dret a l’educació, és el que proposa l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans. 246 milions de xiquets i xiquetes estan sense escolaritzar, o fins i tot les xiquetes no tenen el mateix dret que els xiquets per a poder ser escolaritzats, per tindre una educació digna.

            Els ODS, entre d’altres coses, podem dir que són petits grans projectes per a fer d’aquest món, un món molt millor.

            17 són els objectius del desenvolupament sostenible per a  un futur proper, perquè totes aquelles persones, tant les que són estimades com les que no puguen disfrutar de la vida, de ser lliures, i de poder explicar als seus fills i néts tot allò que vam haver de fer per a poder viure en pau.

            En el meu cas, em centraré en explicar els objectius 3 i 4, salut i benestar amb l’educació de qualitat.

Prop de la meitat de la població mundial no té accés integral als serveis sanitaris bàsics; què estem fent? No penseu que el món està molt desequilibrat?  Que pocs ho tenen tot, mentre d’altres, la major part de la població no tenen ni per a l’accessibilitat a l’assistència sànitaria o per a la educació. En quin món vivim? Jo no vull viure en un món on passa tot açò, i tu? Per què no ho canviem ja? Com ho podem fer?

L’Organització de les  Nacions Unides proposa una Agenda amb uns objectius que han d'estar assolits per al 2030. Hem de millorar i molt.

Entrant en matèria, la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) té molt a veure amb els ODS; en el meu cas, els articles 25 i 26 estan relacionats amb els ODS 3 i 4.

 Art 25.

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Aquest article es refereix que TOT el món té dret a de tindre una casa on poder viure, tots els dies amb la panxa plena de tant de menjar, a poder vestir de manera adequada, i en el cas que es posen malalts, tinguen on anar perquè els atenguen els millors metges del país sense haver de pagar res.

Penseu que es compleix açò? No, perquè com ja he dit abans gairebé la meitat de la població mundial no té per a l'assistència sanitària.

I ara més encara ho necessita el món, per les coses que passen avui dia. La Covid-19 afecta molt les persones que no tenen on poder acudir.

Art 26.

1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

               2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

                En aquest article diu que tots tenim dret a l’educació per a poder avançar, per a poder progressar.

            Com a conclusió, sabem que tot ha de millorar. Si bé és cert que les coses, a primera vista van millor que fa uns anys, n’hi ha que han de canviar, i la gent ha d’implicar-se i implicar altres persones per tal de fer un moviment global molt més gran i un MÓN MOLT MILLOR!"


ABANS I DESPRÉS

Maria Ogalla, amb el seu dibuix i l'explicació que l'acompanya, ens dona la seua visió del món afectat per la pandèmia, especialment en algunes zones.

CARTA AL CONSELL EUROPEU I A L'ONU 

Sofia Brotons envia una carta reivindicativa per fer pensar aquelles persones que ens representen en l'àmbit europeu i mundial. Sí, sabem que pensen en els nostres drets i l'incompliment de l'Agenda 2030, però... és suficient de pensar-hi només?

 
sofiabrotons_odsDDHH_covid19_producte_4t from Escola Gavina on Vimeo.



PARLEM UN POC D'EDUCACIÓ I PARLEM DE FUTUR

Jordi Ferrer ha fet un text reflexionat, clar i de pes que ens fa pensar com el dret a l'educació, dret humà i ODS fonamental per poder aconseguir l'èxit de l'Agenda 2030, ha estat dramàticament vulnerat. Hem de pensar en el futur! I ens ha gravat l'àudio del text per fer-lo més accessible i inclusiu.

"L’objectiu més primitiu de l’educació és fer de la nostra societat una millor, i això implica a cada persona d’aquesta. L’educació ens acompanya, ens fa créixer, ens protegeix, ens aconsella, ens fa lliures. És la ferramenta més potent i que més mou en aquest món, és la suma de la informació i la voluntat, és el que ens fa qui som i per això sense educació no hi ha futur. Aquesta s’ha posat en risc, s’ha criticat, s’ha silenciat i s'ha ignorat, però sempre ha estat present en cada una de les persones que hi ha cregut.

El que una església és a la fe, una escola ho és a l’ensenyança: la catedral de l’educació, la màxima del saber i la casa de l’infant. No haver viscut l’escola per a qualsevol persona implica viure en una habitació sense finestres de cara a tot un món obert. El que impedeix fer una societat. Però la qüestió aleshores és saber com fer escola; no és suficient un edifici, tampoc un amb mestres. Va més enllà: l’escola es troba al carrer, a la vida, en cada persona que t’envolta i en l'escolta i l’observació activa de l’entorn.

Els dies que transcorren ens posen a prova avui i ens fan veure que no vivim suficientment preparats per al demà, més que res perquè és impossible. Però açò no pot servir d’excusa per no actuar avui. Quan una crisi com aquesta atempta contra l’educació com la coneixem, hem d’observar el panorama i no perdre de vista l’objectiu.

Fent referència a la Declaració Universal dels Drets Humans veiem que sentencia el dret d’una escola gratuïta, cosa impensable a dia d’avui. Per altra banda, trobem els ODS que ens marquen que aquesta ha de ser inclusiva. Conflictes i incongruències no resolts que el sistema ignora, quan s'hauria d’afrontar la seua presència. Per això deixar en mans dels mestres aquesta crisi no és la solució, hem de fer el problema un de comú, seguir els consells d’aquells que en saben i fer allò necessari per progressar en direcció a una educació millor."

LA FAM I LA POBRESA

Aquests són els ODS lligats amb el dret a la igualtat entre les persones, entre d'altres drets humans, que ha triat Javi Ruiz per fer el seu treball. Gaudiu de la lectura. 

"La fam és un problema que des de sempre ha estat present. No tan lluny, a principis del segle XX i, ara mateix, la gent passa fam en totes les parts del món.

Per això, els ODS, entre d’altres coses, podem anomenar-los com petits grans projectes que treballen diferents aspectes de la societat, per, d’ací uns anys, intentar fer d’aquest món un món millor.

Jo ara parlaré de la fam i la pobresa, probablement el problema a major escala dels 17 ODS, el que implica a més gent i regions i el que més por causa.

 Es diu que més de 830 milions de persones no tenen per menjar, és a dir, que una de cada nou persones està en un estat prou crític. Açò què vol dir? Que el món està molt desequilibrat, que molts (però no tants com pareix) tenen molt, i molts tenen molt poc. O així mateix, cada vegada hi ha més rics que són més rics, i cada vegada hi ha més pobres encara més pobres.

Per tant, l’ODS 1 i 2, i la gent que hi treballa, el sector agrícola o de l’alimentació, tracten de generar tant ingressos com recursos i aliments necessaris per poder pal·liar aquest problema en la mesura d’allò possible.

Aquest tema toca moltíssims més, quasi infinits si els revisem un rere l’altre; per exemple, hem de dir també que aquest problema existeix a causa del maltractament del nostre planeta: el sòl, els oceans, els boscos i l’aigua potable són els punts més afectats, i el desbaratament i maltractament que en fem són uns dels punts més importants pels quals ara estem com estem i la situació en la que ens trobem.

Un dels altres problemes, i molt, però que molt relacionat per no dir que és el mateix, el canvi climàtic, és l’amenaça que fa agreujar la situació, cada vegada més.

El que s’intenta és donar de menjar com es deu a la quantitat insana de gent que no té per nodrir-se, donar un menjar i uns aliments sans per tal d’evitar la malnutrició i duplicar l’efectivitat del sector alimentari per al 2030.

No tot és negatiu: hi ha dades positives relacionades amb la disminució de la pobresa d’aquests últims anys que sí que destaquen que s’està fent un treball notable per intentar reduir les desgràcies, com que el nivell de pobresa mundial s’ha reduït a la meitat des dels anys 2000.

Però la pobresa no només és de recursos o diners, sinó també de drets humans, que en la declaració mateix se’ns diu que la fam, la malnutrició, la falta de vivenda o salut, la discriminació o l’exclusió social, es determinen com a elements de pobresa.

Entrant en aquesta declaració dels drets humans (a partir d’ara DUDH), ja només cal llegir el primer article, per adonar-nos de la importància del tema i la dedicació que històricament se li dona.

Art. 1“Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i,

Són dotats de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment

els uns amb els altres”

En aquest, si bé no s’esmenta la pobresa com a tal, es fa referència als drets de TOT el món i que tots hauríem de ser iguals. És a dir, tots hauríem d’haver nascut amb els mateixos recursos i les mateixes oportunitats.

Pràcticament tots els articles d’aquesta declaració fan referència que en general, tot el món ha de ser igual davant les mateixes situacions, que no per raça, sexe, nacionalitat, religió i ideologies s’ha d’haver de reduir els drets d’algú. 

Ara bé, quin és el problema que ens afecta a tots? La pandèmia que vivim actualment, i el confinament d’una llarga temporada provocat per la Covid-19, òbviament sí que ens afecta a tots de la manera que siga (emocionalment o físicament). I sense anar més lluny, pel que fa a l’economia mundial, més enllà d’haver-nos cancel·lat alguns plans o activitats, o haver-nos fet no poder veure tant els nostres amics, ens ha dut a una situació en la qual, de veritat, es pot veure la diferència que hi ha entre la gent que té recursos i la que no en té. He escoltat fins i tot que la gent ja està farta de ser tots els dies a casa, que sense dubte, pagaria per poder eixir.

Però, a l’altre extrem, hi ha gent que pagaria per poder tindre una vivenda en la qual poder viure, i més en un món en el qual tots són a sa casa. Aquesta és la diferència, que si no ho fem volent, no considerem o no valorem el que toca tot el que tenim, i que per sort no estem en una situació ni tan sols pareguda a la de l’altra gent que ho pasa molt malament.

Açò que ocorre ara mateix, em recorda al Nadal. Nosaltres veiem el Nadal com alguna cosa extraordinària, felicitat, cantar i jugar, o com es veu en les pel·lícules americanes, amb tot il·luminat, la família completament reunida i tot el món gaudint. Però, com viu el Nadal la gent que no té família? O les persones a les quals aquestes festes els recorden que estan sol; o més enllà, algú que no té ni vivenda, com la viu?

Doncs, com viu un confinament algú que tampoc no té casa i que corre tots els riscos estant tot el dia al carrer sense cap protecció ni recursos? Tant al confinament com a la vida ordinària.

Com a conclusió, sabem que tot ha de millorar; si bé és veritat que les coses, a primera vista, van millor que fa uns anys, les coses han de canviar, i la gent ha d’implicar-se i implicar altres persones per tal de fer un moviment global molt més gran.

Com ja he dit, si bé la fam existeix des de fa moltíssim, no és cap excusa per girar el cap i mirar cap a un altre lloc, sobretot perquè és un problema més greu.

Pense, i malgrat que açò sone el més típic mai no escrit, que si estem tots units en un mateix moviment, podrà anar tot millor."

TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC
Maria Bañón comparteix amb nosaltres les seues reflexions al voltant d'aquest ODS que connecta necessàriament amb drets humans ben bàsics molt afectats per la pandèmia.

DRETS HUMANS I ODS: LA PANDÈMIA ELS POSA EN PERILL

Lucia Rodríguez en fa la reflexió i la repassada: tot s'ha vist afectat.






TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÒMIC

Marcos Rubio ens aporta algunes idees interessants per a la  reflexió.

"He triat l’ODS Treball decent i creixement econòmic i els articles que he elegit de la DUDH són els 22 i 28. Els efectes que ha tingut aquesta pandèmia sobre el treball i el creixement econòmic han sigut molt negatius a causa que molt xicotets comerços han hagut de tancar la seua paradeta de manera precipitada.

El coronavirus afecta directament a moltes persones perquè en haver tancat els comerços, les persones no poden afrontar el sou dels seus treballadors i moltes empreses han decidit acomiadar part del personal de la plantilla i molts altres han aplicat un ERTO, i a moltes famílies per culpa d'això els costa aplegar a final de mes. Això també implica que el creixement econòmic a Espanya estiga baixant molt.  

Per últim pense que una de les maneres que hi ha de resoldre la situació és reobrint tots els comerços perquè  l’economia tornaria a crèixer. Ara bé, per obrir cal que tots els comerços estiguen en igualtat a l’hora d'obrir i que cada u respecte les normes implantades perquè no hi haja un altra pujada de contagis, i l’economia i el treball tornar a ser com eren abans de la pandèmia. Així tots viurem millor."


ELS ODS I ELS DRETS HUMANS VIUEN CONFINATS!

Maria Domingo representa artísticament les seues reflexions i ens les explica.

L’objectiu d’aquest ODS és garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge per a tots. També assegurar que tots els xiquets completen la seua educació primària i secundària gratuïtament, i promocionar l’accés igualitari. Però el Covid-19 ha provocat el tancament de les escoles. Està demostrat que l’aprenentatge a distància és menys efectiu i a més no és accessible a tots, sols als que tenen els recursos suficients, com ara internet i tecnologia a casa. Aquestes circumstàncies porten al fet que no es puga acomplir l’ODS número 10: reducció a les desigualtats.

L’ODS 4 Educació de Qualitat està relacionat amb diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, com ara el 2, el 6 i el 26. Jo m’he centrat en el 26, que diu que tenim dret anar a l'escola, i a beneficiar-nos de l’escola obligatòria sense haver de pagar res. En aquests moments no tots podem beneficiar-nos de l’escola. També diu que l’escola ha de fomentar la convivència i el desenvolupament dels talents de cadascú, però ara mateix no convivim amb ningú que no visca a la nostra casa. I per últim els pares tenen dret a triar el tipus d’educació dels seus fills.

Crec que a partir d’ara les coses en relació amb l’educació canviaran. Pense que s’utilitzarà molt més la tecnologia, ja que la gent ara sap utilitzar-la millor. I també crec que les escoles augmentaran els treballs en grups, perquè ja hem demostrat que sabem treballar individualment.

Pense que s’haurien de fer accions perquè si torna a passar açò no tinga tantes conseqüències. Per exemple, no haurien d’haver més retallades econòmiques i personals en àmbits com la medicina o com l’educació. I una altra idea per millorar l’educació, per si torna a passar alguna cosa semblant, seria posar tauletes digitals a les biblioteques o comprar-ne algunes per deixar-les als més necessitats per fer deures i classes.

IGUALTAT DE GÈNERE

Mireia Ramon comparteix les seues reflexions al voltant de l'ODS 5 i del dret humà que diu que tots som iguals amb independència del sexe, del gènere, del país d'origen, del color de la pell, de la cultura, pensaments polítics (aquest darrer sempre que no incomplesca la Declaració i els continguts!).







DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I AGENDA 2030: RECORDATORI IMPORTANT!

Manel Rey ens fa un recordatori teòric sobre aquests dos textos d'àmbit col·lectiu i mundial que criden a la responsabilitat individual i dels governs. I ens proposa de debatre i reflexionar. Recordeu això de la ciutadania glocal?

ODS, DRETS HUMANS I PANDÈMIA: PROCÉS DE REFLEXIÓ

El treball de Ferran Bonastre és interessant perquè no només ens explica les seues conclusions, sinó que també ens parla del procés. Vegeu les imatges i escolteu el vídeo.

ferranbonastre_odsDDHH_covid19_producte_4t from Escola Gavina on Vimeo.


DESIGUALTATS

Yaiza Trejo, d'una manera molt visual, reflexiona al voltant de les desigultats socials, de gènere i econòmiques lligades als efectes de la COVID19.

CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES

Pau Romaguera reflexiona com aquests ODS i els Drets Humans s'han vist afectats per la pandèmia produïda per la COVID19.

TREBALL I CREIXEMENT ECONÒMIC

Marc Romaguera comparteix amb nosaltres algunes idees al voltat d'aquest ODS de l'eix de la prosperitat i com s'ha vist aturat amb la pandèmia.

"Els ODS o Objectius de Desenvolupament Sostenible són una iniciativa creada per les Nacions Unides per posar fi a la pobresa, a la contaminació del planeta,  i assegurar la protecció d'hàbitats terrestres i marins, etc.

ODS  Treball i creixement econòmic

El Covid-19 ha afectat molts ODS, però pense que aquest ha sigut el més afectat, ja que s'han produït moltes parades dels comerços, del transport… I això ha produït un baix creixement econòmic i moltes persones s'han quedat sense treballar.

Aquest ODS enllaça amb el Dret Humà que expressa que tot el món té dret a tindre un treball decent amb un salari suficient per a arribar a fi de mes.

Així doncs, l'objectiu d'aquest ODS és reduir la taxa de persones sense treball i millorar les condicions laborals del treballador, i d'aquesta manera que puga accedir a serveis diversos i tenir un millor creixement econòmic i poder adquisitiu.

L'ODS del treball està relativament relacionat amb el d'igualtat, ja que encara podem trobar desigualtats en l'àmbit laboral; per exemple, els homes guanyen un 12.5% més que les dones A més, s'han estereotipat alguns treballs, és a dir que hi ha determinades ocupacions que hom considera que són de dones, altres d’homes i altres mixtes.

Cada vegada hi ha més joves que no tenen treball. Açò ha augmentat des de 2008 i ara amb la COVID-19 s'ha notat una forta pujada. Per tot plegat, les metes de l'ODS són, d'una banda, que a joves i persones majors sense treball se'ls donen oportunitats; en segon lloc, aconseguir més d'un treball digne per a la població i, finalment, deixar e enrere les desigualtats i els estereotips laborals."

ELS DRETS DE LES DONES

Eli Dasí reflexiona sobre la igualtat de gènere i el dret humà a la vida sota la pandèmia.

PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT

Jöel Company en reflexiona al llarg del següent text. Què ha passat amb el dret a l'educació durant aquests mesos?

"L'educació ha eixit molt afectada per culpa d'aquesta situació única de confinament per culpa del virus anomenat Covid-19. Abans d'aquesta emergència global els alumnes dels instituts escoles universitats ... acudien a les classes sense cap problema. A més, gràcies a l'escola pública, la gent que no té recursos també pot enviar els seus fills a estudiar; però tot va canviar quan va aparèixer el virus. Al principi no ens ho vam prendre molt de debò, perquè no pensàvem que podria arribar a Espanya fins i tot es van celebrar mascletaes i diferents esdeveniments. Pocs dies després d'arribar a Espanya es van suspendre les classes i eixir al carrer sense motiu important. Tothom estava preocupat per aquesta situació, no sabíem com faríem les classes, si hi tornaríem prompte o si era una ximpleria suspendre les falles.

A partir d’eixe moment comencen diversos problemes per als estudiants; per exemple, què passava amb aquells que pateixen de problemes econòmics i no tenen Wifi o no disposen d'un aparell en condicions per a fer classe online? La situació era complicada. Cal recordar els primers aplaudiments donant les gràcies als infermers i infermeres per al seu treball, als quals tothom eixia a aplaudir i que impressionava una mica.

Molts estudiants ho passen molt malament perquè no és el mateix acudir a una aula per a aprendre que fer-ho a través d'una càmera. De fet, molts estudiants sobretot d'alt nivell, s'estressen molt. També ho passen molt malament els que no tenen o tenien poc accés a aquestes classes, per això en alguns pocs llocs hi ha hagut donacions d'aparells electrònics.

D'altra banda, també ha crescut el nombre de persones que necessita aliments, ja que molts treballs s'han suspés per la situació.

EDUCACIÓ DE QUALITAT, ON ETS?

Sara Julio ha elaborat un escrit on aporta el seu punt de vista al voltant d'aquest ODS i Dret Humà bàsic del qual hem de poder gaudir al llarg de tota la vida, i com s'ha vist afectat des del 13 de març. Els efectes, ara ja ho sabem, s'allargaran al curs vinent.